diumenge, 19 de juny de 2011

Physalis alkekengi L.

                   

Avui he collit els primers fanalets xinesos, per aquest nom  els coneixia jo, fanalests del dimoni, així és com en diuen al Japó, per la semblança que  tenen de forma amb aquests i pel color del fruit quan és madur, com un punt de llum encès.



La planta és ben curiosa, conviuen les flors, grogues amb l'ull marró gairebé negre, pendulants, sempre mirant a terra,  amb els fruits en tots els estadis de maduració.

                      

No és habitual trobar-la en estat salvatge, però quan hi és forma colònies, li agraden els terrenys calcàris, secs, les vorardes de vinyes... la vaig sembrar fa uns tres anys i espontàniament es va propagant.

2 comentaris:

  1. Es veu que li agrada el lloc que li vas reservar. Quina preciositat!

    ResponElimina
  2. Camil.la: ja he trobat la manera de deixar comentaris, he instal.lat un nou navegador.
    Preciosos, els fanalets. Que no fa la natura...

    ResponElimina