Leonora Carrington

 Divendres 27 de maig,  Saragossa,  mentre esperava una amiga per esmorzar fullejant el diari, em vaig topar amb la notícia de la mort de Leonora Carrington, una dona  artista, pintora i escriptora principalment, l'aspecte de la qual destil.la una humanitat, serenor i saviesa que em van impressionar, d'una elegància natural i una mirada que sembla voler-te fer partícep de la seva  rica vida de 94 anys. 

Una vida "viscuda" amb tots els sentits, d'amors i desamors apassionats, reivindicativa i compromesa amb els temps convulsos que li va tocar viure. Segons la seva biògrafa Elena Poniatowska, la van prendre per boja i la van tancar en un psiquiàtric, a instàncies de la seva família a Santander, perquè va ser clarivident i abans que molts va veure el núvol negre que s'acostava, va solicitar una entrevista a Franco per demanar-li que no s'aliés amb Hitler i Mussolini i va fer tot el que estava en les seves mans per lluitar contra el fascisme. 

Quins eren els "normals"? es pregunta Poniatowska, els que amagaven el cap com l'estruç? o Leonora, la visionària que s'alçà contra la guerra perquè ensumava el perill.

El seu espòs i pare dels seus dos fills, Emerico Imre Weisz, Chiki, fotògraf i amic de Robert  Capa fou qui va salvar la maleta de negatius que va aparèixer no fa massa temps a Mèxic. Era jueu, no així Leonora que sempre denuncià el tracte que van rebre aquests i l'holocaust.

Leonora Carrington mai va cedir a les pressions de la seva família ni de la societat a la que pertanyia per origen, va escollir viure en un estat creatiu i de defensa del seu talent, primer contra el seu pare i després contra una societat que pretenia imposar-li lleis estrictes que han privat a molts homes i dones el desenvolupament de la seva creativitat sucumbint al conformisme.

L'única finalitat de la seva vida va ser defensar la seva vocació de pintora i escriptora i va escollir el recolliment i l'anonimat, fugia dels actes de reconeixement públics, la seva soletat era volguda.

Tot i això mantenia contactes amb gent de gran renom dins el món de la cultura tan d'Europa com a Amèrica.

Diu la seva biògrafa que va rebutjar qualsevol imposició fins i tot la de ser surrealista, més que surrealista diu, el seu món interior era celta i la seva obra, propera al seu món d'infantesa, un món que res té a veure amb la lògica, un món de poesia, el món dels Sidhes, personatges fantàstics de la mitologia celta.