diumenge, 12 de juny del 2011

Egipte a la pl. de les Garrofes


Diu una llei física que les gotes dels líquids tenen tendència a adoptar la forma esfèrica, les Gotes  de la Maria Teresa Capeta ho són ben esfèriques i a més banyades de tots els colors del blau de la Mediterrània tan canviant pel moviment de l'aigua i la poca o molta intensitat del blau del cel.


Coneixem per Dena: el gra gros que  separa cada deu de petits en un rosari,  cada gra d'un collaret, bracelet..., una desena part d'un tot...

El pectoral d'un faraó amb infinitat d'aquestes denes, va ser el detonant de la llarga investigació que l'artista ha realitzat sobre l'esmentada pasta.


La dificultat per treballar-la, la poca plasticitat d'aquesta, el fet que el color sigui el resultat de l'afloració de les sals a la superfície i que aquestes siguin tan sensibles a factors com la humitat, l'oxigenació... i per descomptat que quan l'afloració, al cap de com a mínim dues setmanes sigui la convenient, la fragilitat d'aquesta fa que no es pugui manipular, hom arriba a la conclusió que el que ella fa, no són petites denes que necessitin ajuntar-se amb altres per arribar a fer alguna cosa d'un tamany superior, no, el seu virtuosisme li permet fer peces d'un tamany  que tenen "consistència" sense necessitat d'agrupar-se.

M'explicava, mentre muntavem l'exposició que podria ser que al cap d'uns dies alguna es tornés blanca, que només calia que li passés un drap, i afegia: la pasta és viva, és una pasta amb ànima, les condicions atmosfèriques l'afecten, la humitat és absorvida, els faraons anaven untats amb olis i ungüents i això feia que les denes s'impregnessin d'aquests i s'impermeabilitzessin mantenint el seu color.


Àbac, l'instrument més antic de càlcul,  sembla que ja era utilitzat a Mesopotàmia i a l'antic Egipte, és el nom d'aquestes peces.


Podreu visitar l'exposició a:
Pl. de les Garrofes, 4
El Vendrell 
de dimarts a dissabte 
de 2/4 de 6 a 2/4 de 9
 Fins el 16 de juliol






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada