Durant les habituals passejades matinals de diumenge escorcollo vorals de camins i marges buscant vestigis d'antigues construccions.
M'agrada imaginar-hi la vida que hi ha transcorregut.
Avui entre fenassos han aparegut les restes d'una de les quatre parets d'una pica de vinya.
El marge que limita la vinya constituia una de les parets, aquestes eren revestides de cairons de fang ferruginós vidriat i de tobes de terracuita de les anomenades de la ditada.
En queda molt poc, però m'ha semblat que podia llegir-hi molt.
El turquesa del sulfat de coure, el vermell lluent del cairó, les tres ditades de la toba...
A pocs metres una barraca de pedra seca revestida de morter i amb la cúpula una mica més cònica del que és habitual, aquesta, coberta de lliris que si plou una mica, per Setmana Santa la tenyiran de blau.
Per la forma de la cúpula m'ha fet pensar en els trulli de l'Apulia, construccions de camp també, vivendes temporals, refugis, magatzems amb les parets de pedra i fang i la cúpula de pedra seca, cònica o piramidal.
Darrere la barraca una altra troballa, entre restes d'enderrocs, trossos de lavabo i rajoles diverses algú hi va abandonar el mosaic hidràulic que ja creia massa antiquat pels temps que correm...
De tornada, la bassa, buida, no té sínia que l'ompli, una de les darreres riuades la va descalçar i el propietari la va treure.
El camí és allí, fidel, cada diumenge ens acompanya a fer la passejada.
Quin plaer de passejar amb tu, els diumenges al matí, i aprendre tant de la pedra i del fang, del món que t'envolta, que ens envolta!
ResponEliminaCom m'alegra saber que m'acompanyes en la passejada.
EliminaUna abraçada
Encomanen una mena d'energia suau però ferma, aquests vestigis del passat més o menys remot, coses nostres que, no obstant això, tenen similituds amb altres construccions com aquests trulli, que jo també he vist i que, en efecte, s'assemblen a les barraques de pedra seca.
ResponEliminaAlgunes imatges semblen "Tàpies", segur que les tenia al cap quan elaborava les seves obres.
Segur que sí, segur que Tàpies n'estava impregnat d'aquestes imatges, textures,colors, que conformen el nostre entorn.
ResponEliminaLes teves entrades són, sempre d'una serenitat que m'acompanya i crec que em fa millor i molt més atenta.
ResponEliminaRenoi Dolors! això és més del que mai m'he proposat, però no saps el feliç que em fa que et passi i que m'ho diguis.
ResponElimina