diumenge, 19 de febrer de 2012

Troballes

Durant les habituals passejades matinals de diumenge escorcollo vorals de camins i marges buscant  vestigis d'antigues construccions.
M'agrada imaginar-hi la vida que hi ha transcorregut.
Avui entre fenassos   han aparegut les restes d'una de les quatre parets d'una pica de vinya. 
El marge que limita la vinya constituia una de les parets, aquestes eren revestides de cairons de fang ferruginós vidriat i de tobes de terracuita de les anomenades de la ditada.


En queda molt poc, però m'ha semblat que podia llegir-hi molt.

 
El turquesa del sulfat de coure, el vermell lluent del cairó, les tres ditades de la toba...


 De ben segur la pica va ser revestida amb les restes dels cairons del cup, de les tobes de l'eixoll...



A pocs metres  una barraca de pedra seca  revestida de morter i amb la cúpula una mica més cònica del que és habitual, aquesta, coberta de lliris que si plou una mica, per Setmana Santa la tenyiran de blau.
Per la forma de la cúpula m'ha fet pensar en els trulli de l'Apulia, construccions de camp també, vivendes temporals, refugis, magatzems amb les parets de pedra i fang i la cúpula de pedra seca, cònica o piramidal.

 Trullo de la regió de l'Apúlia.

Darrere la barraca una altra troballa,  entre restes d'enderrocs, trossos de lavabo i rajoles diverses algú hi va abandonar el mosaic hidràulic que ja creia massa antiquat pels temps que correm...


De tornada, la bassa, buida, no té sínia que l'ompli, una de les darreres riuades la va descalçar i el propietari la va treure.



El camí és allí,  fidel, cada diumenge ens acompanya a fer la passejada.





6 comentaris:

  1. Quin plaer de passejar amb tu, els diumenges al matí, i aprendre tant de la pedra i del fang, del món que t'envolta, que ens envolta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'alegra saber que m'acompanyes en la passejada.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Encomanen una mena d'energia suau però ferma, aquests vestigis del passat més o menys remot, coses nostres que, no obstant això, tenen similituds amb altres construccions com aquests trulli, que jo també he vist i que, en efecte, s'assemblen a les barraques de pedra seca.
    Algunes imatges semblen "Tàpies", segur que les tenia al cap quan elaborava les seves obres.

    ResponElimina
  3. Segur que sí, segur que Tàpies n'estava impregnat d'aquestes imatges, textures,colors, que conformen el nostre entorn.

    ResponElimina
  4. Les teves entrades són, sempre d'una serenitat que m'acompanya i crec que em fa millor i molt més atenta.

    ResponElimina
  5. Renoi Dolors! això és més del que mai m'he proposat, però no saps el feliç que em fa que et passi i que m'ho diguis.

    ResponElimina