diumenge, 11 de març de 2012

Pel terme de St. Martí Sarroca


Avui l'habitual caminada de diumenge al matí ha sigut la que El Martinet, publicació mensual de St. Martí Sarroca havia organitzat. Abans de començar el nostre guia ha fet una presentació i ha dit que l'objectiu d'aquestes sortides, a part de fer salut, era conèixer el terme municipal i fomentar les relacions entre veïns, els tres objectius crec ben importants.

Dalt la Serra de St. Martí, un cop travessada la plana de La Sucarrada, lloc on fa uns anys es van trobar els primers indicis de construccions cristianes de la comarca, apareixia la nostra ruta d'avui.



Hem travessat el riu Foix


Sempre entre vinyes i suaus pujols hem arribat a Cal Miquel de Monsarra on hem fet una parada per esmorzar, l'amo de la casa ens ha obsequiat amb un porró de vi blanc, no ens hi hem deturat gaire.



Davant la casa una barraqueta blanquíssima de calç i una suau pàtina de blau sulfat.... no he tingut temps de podar la parra, la tinc tan a prop que es queda per l'últim, s'ha disculpat l'home.

Seguint el camí que fa de partió entre els termes de St. Martí i de Torrelles hem arribat a Monsarra.


El camí suaument va pujant i ens porta fins a Mas Guineu el punt més elevat de la caminada, la panoràmica que ofereix és  espectacular.


Ens diu el propietari que té documentat que des del S.XVI la seva família n'és propietària sense canviar el cognom.



Al voltant de la casa hi ha repartides gerres de terracuita de formes diferents,  l'empremta que porten ens diu que són de Castuera, municipi de Badajoz que es caracteritza per la confecció d'aquestes.

Don Benito por bonito,
Guareña por las bodegas,
Medellín por el castillo,
por las tinajas Castuera.

I ara ve la baixada que ens porta cap a Cal Miret, la masia  i la barriada que pren el seu nom.
Els camps de presseguers comencen a florir i tornen tendre el tros de terra que cobreixen amb el seu rosa nadó, els voltants són força secs, fa mesos que no cau una gota.


Travessem de nou el Foix  pel gual proper a la masia  de la Baronia de Foix, allí ens esperen unes llesquetes de pa amb vi i sucre i dos preciosos càntirs d'aigua fresca.


.
En un obrir i tancar d'ulls sóm a la Serra, el nostre punt d'arribada.
Un matí molt ben aprofitat.

6 comentaris:

  1. Em fas venir ganes de ser de la teva terra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que n'és de bonica, és veritat, però em sembla que tú no et pots pas queixar de la teva.
      I, quan vulguis seràs benvinguda.

      Elimina
  2. Feliç passejada! El dia d'ahir era esplèndid. Les imatges que ens mostres, precioses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Teresa, llàstima que estigui tot tan sec.

      Elimina
  3. Un bon camí, la terra,
    la bella companyia,
    el càntir d'aigua
    i el blanc de la masia.

    ResponElimina