diumenge, 26 de juny de 2011

Prenent la fresca

Recordo les nits a la fresca, sobretot les recordo de quan anava a casa els avis a Terrassa, havent sopat, tots els veïns sortíem al carrer, a " prendre la fresca"  alguns amb la cadira, altres seien al pedrís de la porta, tenien conversa fins que ja reposats i frescos se n'anaven a dormir.
Els nens jugavem a cuit amagar, o miravem al cel esperant que caigués un estel, deien que el desitg que pensessis es compliria... de vegades ens compraven un gelat o obrien una síndria que abans havien refrescat en una galleda amb gel. 

Aquestes són les "Dones a la fresca"

Van parlant, plàcidament, baden veient des de la porta  els vianants i es fan companyia.
Va ser la primera sèrie de dones assegudes i la vaig fent encara, tot i que amb els anys ha anat variant.

En moltes ocasions s'han adormit, algunes amb un gat a la falda....de cansament ....d'avorriment.


D'un temps cap aquí tenen coses a les mans, un llibre, una bossa, un pom de flors...


Una s'ha adormit llegint i l'altra dóna menjar a uns pardalets que confiats venen a les seves mans.



La mare li aguanta la nina , la nena s'ha adormit....s'hi està tan bé a la fresca.

Aquestes dones fan aproximadament 20x10x10cm, són de refractari amb engalba, òxids, colorants i esmalt.

2 comentaris:

  1. Oh, m'agraden les teves dones prenent la fresca.
    Pura coontemplació quan ja s'ha fet tanta feina.
    D'això se'n diu equilibri, o buscant-lo.

    ResponElimina
  2. Gràcies Teresa, això que dius és en que pretenc expressar, l'alegra que t'agradin.

    No aconsegueixo escriure cap comentari, a veure si ara puc.

    Camil.la

    ResponElimina