Recordo les nits a la fresca, sobretot les recordo de quan anava a casa els avis a Terrassa, havent sopat, tots els veïns sortíem al carrer, a " prendre la fresca" alguns amb la cadira, altres seien al pedrís de la porta, tenien conversa fins que ja reposats i frescos se n'anaven a dormir.
Els nens jugavem a cuit amagar, o miravem al cel esperant que caigués un estel, deien que el desitg que pensessis es compliria... de vegades ens compraven un gelat o obrien una síndria que abans havien refrescat en una galleda amb gel.
Aquestes són les "Dones a la fresca"
Van parlant, plàcidament, baden veient des de la porta els vianants i es fan companyia.
Va ser la primera sèrie de dones assegudes i la vaig fent encara, tot i que amb els anys ha anat variant.
En moltes ocasions s'han adormit, algunes amb un gat a la falda....de cansament ....d'avorriment.
D'un temps cap aquí tenen coses a les mans, un llibre, una bossa, un pom de flors...
Una s'ha adormit llegint i l'altra dóna menjar a uns pardalets que confiats venen a les seves mans.
La mare li aguanta la nina , la nena s'ha adormit....s'hi està tan bé a la fresca.
Aquestes dones fan aproximadament 20x10x10cm, són de refractari amb engalba, òxids, colorants i esmalt.
Oh, m'agraden les teves dones prenent la fresca.
ResponEliminaPura coontemplació quan ja s'ha fet tanta feina.
D'això se'n diu equilibri, o buscant-lo.
Gràcies Teresa, això que dius és en que pretenc expressar, l'alegra que t'agradin.
ResponEliminaNo aconsegueixo escriure cap comentari, a veure si ara puc.
Camil.la