Havien estat batudes i ventades, encara que sempre en
quedava alguna d’un color que no era prou catòlic (així ho deien) o hi havia
pedretes, cargolins, trossets de tronc, terrossets de fang sec... Tots al
voltant de la taula de la cuina asseguts banda i banda en dos bancs ens
concentràvem en la tria de les mongetes, al mig una muntanya que semblava no
haver-se d’acabar mai; amb la mà n’acostàvem un grapadet i amb molta cura separàvem
les brosses de les mongetes, que si això, que si allò, que si les del ganxet,
que si les del carall, que si afartapobres, no, no, del genoll de crist, aquest
any les de l’avellaneta no han anat bé... i sense adonar-nos-en les havíem triades
totes...
Si voleu seguir llegint:http://www.camillaperez.com/?p=6790
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada