El nucli urbà abandonat
l’Esblada, ubicat al terme de Querol, podria acollir una ecovila i un punt
alternatiu, gràcies a un projecte de transformació social d’un grup de persones
que estan interessades en aquest nucli urbà deshabitat. 20 agost 2014 6:00ElVallenc.cat hores d’ara el projecte encara
no s’ha realitzat.
Theresa
Salbà Vallès, 1799-1871, filla de Jaume Salbà i Catarina Vallès, natural de St.
Martí Sarroca hi va anar a viure cap el 1823, ho dedueixo d’un document
redactat pel notari Nicasi Abella de Vilafranca del Penedès en el que Joseph i
Macià sogre i marit respectius de dita Theresa reconèixen haver rebut les
cent-setanta sis lliures i les caixes de roba i vestits promeses com a dot.
M’imagino
la Theresa, després del casori, carregant les seves pertinences al carro i amb
el seu marit, que de ben segur coneixia de poc, enfilar camí cap Esblada, no sé
per on devia anar el camí, potser Torrelles, Pontons, Valldossera, Montagut... i entre boscos i camps arribaria a Can Prats. Un
llarg viatge, fer uns quaranta quilòmetres amb carro per camins no devia ser
gaire fàcil, potser no tornaria a Sant Martí mai més.
Quan
la Theresa hi va arribar el terme de Querol, al qual pertany Esblada, ara
pràcticament abandonat, rondava el miler habitants.
En Macià
Prats, era fill de Joseph (Prats Creuet nascut el 23 de gener 1761) i Maria
Vivó, en Macià va néixer a Esblada el 30 d’abril de 1791 i era pagès. No sabia
llegir ni escriure així ho manifesta en el document a manera de rebut que he
pogut consultar i per aquest motiu signa, en nom seu davant el notari, Anton
Martí.
Consten
d’ell tres germanes: Maria, Magdalena nascuda el 14 d’agost de 1787 i Antònia
el 15 de març de 1789, al 1794 un nen que mor al néixer, al 1796 Pere i al 1800
Pau.
...Com en
lo any 1835, epoca desgraciada fou destruit lo hermos edifici del castell,
saquejat tot lo poble i robada i cremada la Yglesia i casa Rectoral de est
poble de Querol per los defensos del liberalisme, es que se perderen tots los
llibres i escripturas de la parroquia, se perde també lo llibre que contenia
totes les partidas de baptisme, obits i esposoris des de 1807 fins a 1835...
signat
a 1870 pel rector Josep Cabanes
Donades
les circumstàncies es difícil doncs seguir els esdeveniments familiars, saber
els fills que van tenir en Macià i la Theresa, si van morir, a quina edat... Consten:
Anton Prats Salvà nascut el 2 de novembre de 1827, Josep nascut el 2 de
desembre de 1832 i Ma Josepa al 22 de novembre de 1838.
Al
1870 mor Josep a l’edat de 37 anys, casat amb Francisca Rovira.
Al 8
de gener de 1871 mor Theresa Salbà Vallès a l’edat de setanta dos anys
El 13
del mateix mes mor Macià, fill de Josep i Francisca a l’edat de tres anys i
l’endemà 14 de gener mor Macià Prats Vivó a l’edat de vuitanta anys. Un mal
començament d’any per a la família.
al 1884 Raymunda Sebastiá Gasó mor a l’edat de quaranta
un anys, era esposa d’Anton Prats Salvà, l’hereu, fill de Theresa i consta en
la partida de defunció que viu a Can Prats,
filla de Magí de Cervera i Coloma de Sta Coloma de Queralt, veïns de
Rocafort. Els funerals amb l’assistència de quatre sacerdots això fa pensar que
devien tenir un cert poder econòmic, l’assistència de capellans i cantors era
proporcional a la quantitat que la família podia pagar pel funeral.
No
aparèixen més Prats al terme de Querol/Esblada, o no van tenir descendència o
van anar a viure a una altre població.
Es poden trobar les següents formes indistintament: Salbà/Salvà.
Balles/Belles/Vallès així co Masia/ Macià.
Publicat al Butlletí El Martinet de Sant Martí Sarroca el juny de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada