La tarda d'ahir, la riera veïna, veïna en el sentit literal, baixava impetuosa. Quan més tard la vaig travessar amb el cor encara una mica encongit em vaig dir: Demà si fa bo i no baixa aigua hi aniràs, segur que t'ha deixat algun regal...
Si en voleu llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=4873
Restes de la història quotidiana... Abraçades, Camil.la.
ResponElimina