dijous, 15 d’agost del 2013

Les Torres Altes


Sentir parlar de Les Torres, és com tornar a llescar pa rodó  amb la ganiveta, en femení, a casa el ganivet del pa sempre va ser femení, el rac, raaac, de fer el senyal de la creu a la base cendrosa d’aquell pa i la rivalitat entre els germans per veure a qui li tocava el crostó besat, besat per un altre pa que el tocava i el deixava blanc i diferent, aquesta és la qüestió, crec, tots volíem aquell, el diferent; el color, la textura, el sabor…tot era diferent...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada