Per la cara nordoest de casa hi passa un torrent, va bastant ple i remogut tota la nit que plou... he vist l'aubercoquer florit, l'avellaner que té al costat, borronant i l'arbre de Judea deixa transparentar els pètals rosa intens que d'aquí una setmana esclataran, mentre conserva encara les beines negremarró penjant, algunes les conservarà fins ben entrada la primavera quan alguna ventada el sacsegi fortament.
Tot el dia que plou, és bo per al camp i de retruc per a nosaltres.
Abans d'ahir, la Yukiko, una bona amiga, em va fer arribar unes fotografies dels cirerers florits del Japó, verdaderes meravelles, em deia que els enyorava i m'ho crec una cosa com aquella s'ha d'enyorar.
Poc es devia imaginar ella que hores més tard o potser en aquells mateixos moments una bona part del seu país era sotraguejat i engolit per un mar enfurismat. Que lluny estaven aquelles imatges idíl.liques dels cirerers !
Les rajoles de l'ampit de la finestra estan mullades, és una pluja generosa , però calma, necessària, ho banya tot d'una lluentor acollidora.
La natura, és la dels cirerers i la del terratrèmol, la de la pluja dolça i la del tsunami .... van les flors del meu aubercoquer per a la Yukiko i pel seu poble.
En aquests moments hi tenim a la Marta Montcada, al Japó, però gràcies a Déu sana i estàlvia.
ResponEliminaPel meu aniversari em van regalar un cirerer...