Les teulades dels pobles, El Vendrell



La pl. de les Garrofes i el seu plataner centenari.

Un dia d'aquesta setmana, tot i que era  núvol i a estones plovisquejava, vaig pujar a un terrat del centre del Vendrell. 

És una perspectiva que m'agrada i jugar a veure si sé a quina casa pertany cadascun dels detalls que em crida l'atenció em resulta  divertit.

Per descomptat el campanar em serveix de referència.

Les teulades dels pobles tenen un atractiu especial, així com també les parts altes dels edificis, no acostumem a mirar enlaire... i si ho fem ens sorprenen, sempre descobrim alguna cosa.

                                     

Aquesta és una torratxa, cap d'escala per sortir a un terrat,  és bessona d'una altra i encara que en un estat de conservació molt precari  es poden apreciar tots els detalls, respiradors/gelosies, baranes, xemeneies...

tot en terracuita, segurament de fabricació local.

               



      

Xemeneia

Sí que em crida l'atenció i això ho dic en favor de la persona que va fer construir l'edifici,  que en un lloc que no és visible gairebé d'enlloc del poble, a no ser que sigui alt, volgués tants detalls, devia ser una persona sensible i amb gust.

La paret mitgera que separa dos  edificis veïns està coberta de líquens, quan la van construir, d'això no fa menys de 200 anys, els devia sobrar algun tros de les rajoles de la cuina, de l'escala o ves a saber d'on i el van utilitzar per emmbellir la mitjera.

Els líquens l'han vorejat, però l'esmalt de les rajoles no ha deixat que la vida l'omplís .

I...ves per on la troballa... a la casa on va néixer la meva àvia, que era al C. de Montserrat, a la cuina hi tenien les mateixes rajoles, una cosina, el pare de la qual va heretar la casa, quan  la van tirar a terra per fer-hi una altra edificació, me'n va regalar quatre i en vaig fer una taula.