dissabte, 12 de març de 2011

És un aubercoquer, de cirerer no en tinc cap.

Per la cara nordoest  de casa, hi passa un torrent, va bastant ple i remogut, tota la nit que  plou... he vist l'aubercoquer  florit, l'avellaner que té al costat, borronant i l'arbre de Judea deixa transparentar els pètals rosa intens que d'aquí una setmana esclataran, mentre conserva encara  les beines negremarró penjant, algunes les conservarà fins ben entrada la primavera quan alguna ventada el sacsegi fortament.
Tot el dia que plou, és bo per al camp i de retruc per a nosaltres.


Abans d'ahir, la Yukiko, una bona amiga, em va fer arribar unes fotografies dels cirerers florits del Japó, verdaderes meravelles,   em deia que els enyorava i m'ho crec una cosa com aquella s'ha d'enyorar.
Poc es devia imaginar ella que hores més tard o potser en aquells mateixos moments una bona part del seu país era sotraguejat i  engolit per un mar enfurismat. Que lluny estaven  aquelles imatges idíl.liques  dels cirerers !


Les rajoles de l'ampit de la finestra estan mullades, és una pluja generosa , però calma, necessària, ho banya tot d'una lluentor acollidora.


La natura, és la dels cirerers i la del terratrèmol, la de la pluja dolça i la del tsunami .... van les flors del meu aubercoquer per a la Yukiko i pel seu poble.

1 comentari:

  1. En aquests moments hi tenim a la Marta Montcada, al Japó, però gràcies a Déu sana i estàlvia.
    Pel meu aniversari em van regalar un cirerer...

    ResponElimina