diumenge, 6 de març de 2011

De Curanipe i Cobquecura passant per Madrid a St. Petesburg

Acabo de veure el programa "Informe semanal", en el primer bloc parlaven dels damnificats pel terratrèmol i posterior tsunami de fa un any a Xile, deien que només un 50% d'aquests ha aconseguit un trist aixopluc, que l'aliment no els ha faltat, però que la seva situació era molt precària.

En el segon bloc parlaven de l'intercanvi entre el Museu del Prado i el de l'Ermitage. El projecte "Un museu dins d'un altre", es parlava de la selecció d'obres que de Madrid viatjaran cap a St. Petesburg i viceversa, he recordat quan al 1996 vaig visitar l'Ermitage, encara no s'havia fet la remomodelació, hi havia vidres de les finestres enganxats amb cinta adhesiva i el seu estat de conservació era molt lamentable.

En el reportatge mostraven imatges del tractament que cada obra reb abans d'emprendre el viatge, fotografies, minuiciosa descripció del seu estat de conservació, embalat en caixes especials que garanteixin la seva integritat... concretament estaven preparant pel transport, un Tiziano, hi havia 6 operaris embolicant-lo, la responsable de conservació del museu que ho dirigia i en prenia notes per deixar-ne constància durant tot el procés fins que es tancava la caixa, ella tornava a ser present quan aquesta era oberta en arribar al seu lloc de destí, l'Ermitage, per tal de certificar l'estat en el que hi arribava.

Encara eren frescos en la meva memòria els testimonis dels Xilens que quinze minuts abans manifestaven que per "sort" malviuen en barraques de 18m2, construides amb quatre fustes per l'exèrcit i les cares de desencís del  50% restant que no tenen aquesta "sort".

Sóc amant de l'art, per a mi és necessari, però en aquests moments he pensat en el que deu valer portar a terme un projecte com aquest, l'economia no és el meu fort, però em sembla que molt, molt... en moments com els que estem vivint, jo, que he fet quilòmetres per visitar museus, em pregunto... és el moment per aquests projectes?

Fins després de la Revolució de 1917 la col.lecció dels tsars no va obrir les portes al públic en general, fins llavors només disfrutaven la col.lecció la família del tsar i els seus convidats... gairebé cent anys després també hi ha molta població que hi té l'entrada vetada, hi ha població que no té aixopluc des de fa més d'un any ...









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada