dissabte, 26 de març de 2011

Però, les girafes no dormen estirades iaia .

Faltaven cinc minuts, jo era encara dalt del cotxe, feia tard.... en tombar el carrer va aparèxer davant meu l'esplanada verda i el pinar que voreja l'escola per la banda oest, el sol que ja baixava projectava les ombres dels pins i feia lluir el verd de l'herba....... em va apaivagar de cop.


M'acostava a l'escola, és un privilegi poder anar a una escola amb un espai com aquest al costat, solejada, lluminosa...amb un bon pati...


En contra dels meus pronòstics vaig trobar un trosset  per deixar el cotxe.


Era dimecres, els dimecres a la tarda fan tallers i amb l'entusiasme habitual amb el que el meu nét explica les coses m'ensenyava  el titella de mitjó que havia fet


i la girafa de plastilina, que  seguint atentament les seves instruccions vam estirar al seient del darrere, perquè segons ell diu:- Les potes d'escuradents són molt delicades... i seguia dient, però no et pensis que les girafes dormen estirades, ni els elefants, ni les zebres....i així fins que va acabar amb els animals de la selva que segons diu no dormen estirats...

La felicitat són moments com aquest..........

2 comentaris:

  1. La setmana passada vaig llegir el darrer llibre de l'Albert Espinosa, i casualitats de la vida tracta el tema de la felicitat i ens ve a dir amb unes altres paraules el mateix que aquí ens dius, la felicitat absoluta no existeix, el que existeix són instants de felicitat, el problema és que estem tan capficats en trobar la felicitat total que sovint ens perdem aquests petits instants que t'omplen i et fan entendre el veritable sentit de la vida i percebre-la com un regal meravellós...
    Crec que un no és artista fins que no aconsegueix transmetre o provocar un sentiment a través dels sentits, ja sigui mitjançant la música, les paraules, la pintura, la ceràmica, la fotografia, etc, etc, etc,.. o totes juntes.
    Tu ets una artista.

    El Xavi diu que els ocells tampoc dormen estirats.

    ResponElimina
  2. No saps fins a quin punt estic d´acord amb tu, Camil.la.
    Una abraçada.
    Cris

    ResponElimina