 |
| Sèrie Piques de vinya. "piques de sulfat".Pasta personal, òxids, esmalt. 1260º |
El prunus en plena floració ens veu sortir de casa, anem a donar un tomb i a veure si trobem espàrrecs.
Fora, en un hort al costat del camí, un presseguer ens mostra les seves intenses flors roses...
les ravenisses, l'estepa....
la calabruixa...
ens acompanyen al llarg del camí, de la pluja dels darrers dies ha quedat algun toll on els ocells abeuren.
l'argelaga...
els canyars
les formigues han notat la bonança i comencen la seva activitat...
el sol està baixant i fa que l'ombra de les oliveres s'allargassi
cada ametller té el seu to de blanc o de rosa...
La barraca de pedra seca és alli, fidel a l'olivera
ambdues, sempre allí, s'han tenyit de blau, blau sulfat...
Blau sulfat per tot, per la pedra, per les restes de la pica ara enrunada
restes, suors i freds, esforç, tot a les pedres
la història a les pedres...
al costat de la barraca, el pou o cisterna serva la preuada aigua, aigua i sulfat, aigua i calç...aigua i suor...
d'aquestes passejades néixen les peces de la sèrie "Piques de vinya", les textures de la pedra, els colors de la calç, del sulfat, de la terra, del sol, de la suor, del fred, de la calor, de la pluja...dels anys, el color del temps.
 |
| Pica de calç. Pasta personal , engalba i òxid. 1260º |
 |
| Sèrie: "Piques de vinya".Piques de sulfat.Pasta personal, òxids, esmalt.1260º |
Els nostres camps, per al cereal, per a la vinya, per a l'olivera, l'ametller...
unes pales de figuera de moro descansen arrepenjades en un marge enrunat
era un arbre gros, potser un llamp el va tombar o el van tallar per escalfar-se... ara la seva soca es va diluint en el paisatge.
humils floretes liles
lleteresa amb el seu tendre verd
el sol va baixant, ja tornem, una altra barraca i l'ametller
hem trobat espàrrecs, no molts, però ja n'hi ha... aquest però, l'hem deixat, la marieta n'havia fet el seu reialme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada