dimarts, 22 de març de 2011

Cada ceràmica em porta a algú o a algun lloc.


      

M'agrada utilitzar ceràmica tan a la taula com a la cuina,  de mica en mica cada plat, cada bol, cada plàtera manifesta la seva  afinitat a una menja determinada i encara que en origen no fos així acaben per fer-se inseparables, el gros bol  blanc amb decoració blava de Níjar per a la amanida, la plàtera d'engalba multicolor de la Provença per als llegums, el de la Galera per a la pasta...

"Plat de l'ocell" és de Lagartera, Toledo

                                                                                          

Plàtera florejada, decorada amb engalbes i vernissada,de la Provença.
 
Plat blanc amb decoracions d'engalba blava i vernís.Níjar.
                                    

Aquesta no sé on està feta però recordo el dia que la vaig comprar i la primera cosa que hi vaig servir, una escalibada .
                              
Les vaig fer quan vaig estrenar el torn que tinc ara.
                   


Va ser la primera vegada que el Ton i la Camil.la van anar a Anglaterrra,  l'estiu de 1990, a casa la Margaret i el Walter que ens van portar aquest pot de terrissa, des de llavors és el pot de les culleres de fusta.

La Núria alumna meva que l'any 1985 va fer la 1a comunió, per recordar aquest dia va regalar un bol  que ella mateixa havia decorat  al taller d'uns amics dels seus pares, des de llavors és el meu saler, no hi ha dia que no recordi la Núria.



1 comentari:

  1. És així, Camil.la. Els objectes ens recorden llocs i, sobretot, persones. Tinc una sucrereta de vidre que em va regalar l'Olga Xirinacs i cada vegada que la veig penso en ella. Per això els objectes són més del que valen.

    ResponElimina