dilluns, 28 de març de 2011

33, Record i agraïment.


Ferro de marcar els taulons amb les inicials A.B.
 
Escric l'entrada 33 i ho vull fer d'una manera especial.

Quan vaig començar a escriure el bloc, al final d'aquest gener, no em pensava pas que hi trobés tant de gust.

Aquest matí de diumenge, l'he passat sola a casa feinejant, m'agraden aquests matins, el Pau juga a handbol i el seu pare l'ha acompanyat a Barcelona, mentre vaig fent penso i parlo amb mi mateixa.
M'he adonat que tot i que sóc de mena de veure el got mig ple, això del bloc m'ha reforçat aquesta tendència i he vist que són moltes més de les que em pensava, les coses bones, divertides, boniques,agradables... que em volten i que disfruto i m'agradaria  fer-ne partíceps si ho volen, els que tinc al voltant i els que tinc lluny.

He triat l'entrada 33 en record del meu sogre, era una persona discreta i afable, la seva filosofia era viure i deixar viure i no és que ell ho digués, no era de massa paraules, es desprenia del seu fer diari cosa que encara ho fa més fiable.

        
 
                                                             
Aquesta és la capsa de colors que va utilitzar durant el seu aprenentatge d'ofici a Barcelona i sempre va conservar en el seu taller.
La imatge de la dreta és l'etiqueta de la botiga on va ser comprada diu, Vallbona, Passeig de Gràcia, 80  

   
I per què 33? perquè ell no podia per exemple, al temps de les cireres, menjar-ne 7 o 8 ...no, no....això no podia ser o 3 o 6 o qualsevol múltiple de 3, una mania com una altra, però sempre em va fer molta gràcia.

         

        
        Detall de la capsa on hi ha els pinzells i altres estris.
             
L' Anton Barnadas Rossell,  aquest era el seu nom, era pintor igual que el seu pare Anton Barnadas Bas que morí el 1939 quan ell era un adolescent.

Era un pintor d'ofici, tan podia fer un estuc, posar pa d'or, imitar un marbrejat o la veta de la fusta més delicada, tot i que va viure l'ofici des de petit anà a Barcelona a perfeccionar-lo.

Ell va ser, junt amb el seu oncle Miquel Rossell qui va pintar l'Església del Vendrell sota la batuta de l'arquitecte Josep Ma Jujol, obra que havia iniciat el seu pare al 1931 i que s'aturà durant la guerra civil,durant aquesta, l'església sofrí molt de deteriorament , al 1941 s'inicia la restauració i durarà fins el 1949( altar Major).


Detalls dels dibuixos que Jujol li entregava per pintar l'Església, ell els va consevar tot i que estaven bastant malmesos pel tragí de la feina.


Altres altars  són posteriors com demostra la data al costat de la signatura de Jujol.
Balança i pesos que feia servir per pesar la pintura.
La imatge de sota és del ferro de marcar els taulons amb els que feien les bastides, un cop roent deixava la marca del propietari.

Aprofito doncs l'entrada 33 per homenatjar-lo a ell i a tots els artesans d'ofici que fan i han fet al llarg de la història una feina callada i no s'anomenen en els llibres, però sense ells gran part del patrimoni cultural que tenim no existiria.

També per  donar les gràcies a tots els que seguiu el meu bloc, tan els que ho feu amb assiduïtat com els esporàdics, gràcies, moltes gràcies.

1 comentari:

  1. M'encanten les entrades del teu bloc. En sóc lectora assidua. Em comuniquen molta serenitat i em lliguen amb coses que em són molt properes.

    ResponElimina