dissabte, 5 de març de 2011

No estaria malament vetllar per la D.O. en la vaixella.




Ahir en Joaquim Espuny va innaugurar una exposició al Museu de la Vida Rural de L'Espluga de francolí.
De terra, de riu, de fang...
En el col.loqui que va sorgir espontàniament al moment de la innauguració vaig expressar que veient la seva obra em tranportava a un canyissar, a la riba d'un riu on les soques d'arbres vells i morts arrossegats pel corrent han esdevingut formes polides i treballades pel rossec de l'aigua i resten quietes esperant una nova embranzida o també a fons marins amb formacions coral.lines mil.lenàries...
Tal com diu en Josep Miquel Garcia en el text que ha escrit pel seu catàleg ...Espuny configura un món de volumetries oníriques que s'afaiçonen com a properes al món vegetal i mineral, com una volumetria d'ossos o de figures metamòrfiques. No dec anar tan desencaminada...
Val la pena anar-la a veure així com també el Museu, la sala d'exposicions és gran i està molt ben equipada i l'obra llueix molt.



De tornada cap a casa vam parar a sopar en un restaurant de Montblanc, vam demanar calçots arrebossats, estaven molt ben fets, cruixents per fora, tendres per dins acompanyats de la típica salsa, molt suau, però on hi trobaves el sabor de cada cosa, les avellanes, el tomàquet, l'oli... cap sabor en disfressava un altre...quina llàstima!!!...   veient la presentació a mi no em va semblar que mengés cap plat de la terra, era com un plat de cuina oriental... per molt calçot que fos i romaní que hi posessin...


i jo em pregunto: Si tenen tanta cura en tenir vins de la Conca de Barberà, de la Terra Alta, del Priorat ...a més de denominacions d'origen de la resta de l'estat, perquè no tenen uns plats de Miravet, de La Bisbal o de qualsevol altre lloc, o si volen innovar tal i com fan amb noves aportacions  a la cuina tradicional els encarreguen a ceramistes de la contornada, em consta que a la Conca n'hi ha  i  cada any a Terrània ( Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc) venen ceramistes d'arreu i poden triar... no crec que sigui pel preu, la vaixella que utilitzen no es veia  gens barata... vaja que vaig trobar que en això anaven molt coixos.


Les favetes saltejades també molt ben cuinades ens les van servir en uns plats, perdoneu-me, però aquest tipus de vaixella tan gran, gruixuda...blanca, jo la posaria més com a rentamans al bany que a la taula, és qüestió de gustos... estan molt bé els nous dissenys, he de dir que n'hi ha que m'agraden molt i fins i tot en tinc algun a casa, però els plats d'arrel tradicional amb productes de temporada  demanen també un plat de la pròpia terra ...



aquest és l'origen del plat
Al menjador hi tenien alguna peça d'una ceramista que precisament és de la Conca, Natàlia Ferrer, unes de les seves característiques dones, em va semblar tot un detall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada