Avui, no sé perquè he aturat la mirada en el prestatge on hi ha una rajola de'n Sylvian (Sylvian Meschia), me la va fer després d'una visita a la Vil.la Casals, li va agradar molt conèixer la casa on Pau Casals havia passat llargues temporades i on un es pot amarar de la seva música i el seu mestratge de vida. En tornar a França em va demanar la lletra del Cant dels ocells i al cap de poc temps em va enviar aquesta rajola.
Conec en Syivian des de fa uns deu anys, vaig fer amb ell un curs d'engalbes, a Rieux-Volvestre, al seu taller i des d'aleshores hem coincidit en diferents ocasions. Al 2005 va exposar a la Pl. de les Garrofes.
Treballa les engalbes i li agrada incloure molt de text en la seva obra utilitzant-lo com decoració, en ocasions amb intenció de comunicar alguna cosa, però la majoria de les vegades és simplement una textura per omplir un espai.
En el cas d'aquest pot utilitza la frase " Merci la vie" i la va repetint, aquí la intencionalitat és doble.
En el prestatge del Cant dels ocells hi ha una altra rajola, aquesta molt gestual, també de'n S. Meschia i tres peces més una de les quals trobo extraordinària, la va fer el meu fill Ton quan tenia nou o deu anys, aquest personatge, sense cap mena de proporcionalitat té per a mi una gran força expressiva.
Al prestatge del costat...
 | |
La família Pingu, el Pau de petit no es perdia ni un capítol del "Pingu" i la va voler fer en fang, sovint també intenten entonar el Cant dels ocells
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada