Els records no han sigut mai, aigua quieta en l'aljub. N. Soler

Sovint, quan  alguna peça no m'acaba de sortir bé, o té algun defecte i tot i així m'agrada, la poso al jardí o en algun racó a l'aire lliure, la natura fa la resta, l'humitat l'omple de verdet i per les clivelles es podreixen els esquelets vegetals permetent que les llavors del record germinin.

RECORDS

Els records s'han acomodat

a l'aigua estanyada

entre lotus i peixos vermells,

han arrelat al llot del fons

del vell aljub tallat

a la roca. Massa sovint

els més lleugers descobreixen

una esquerda a l'obaga

per on rajar en serpentines

mancades de força per a saonar

les arrels dels olivers trenades

al pendís.Els deixem escolar

sense profit per les clivelles

de la terra seca, com si mai

més ningú els hagués de menester

per donar corda a la vida.

Les dents del gat Nati Soler

RECORDS

Els records han enllotat la terra,

li han fet fruitar sang tendra,

però ho han fet lluny,

a mig camí de l'orient perdut,

allà on un home val

igual que una sabata entre les runes

i una dona és una ombra decapitada.

Aquí, els records han esclatat,

ferint les arrels de l'olivera vella,

han baixat, roig encès,

agombolats per tots els planys,

s'han fos, dins el tragí d'acumular

objectes, per ataconar felicitat a la vida.

Els records no han sigut mai,

aigua quieta en l'aljub.

Les dents de la pluja, de Nati Soler.



Nati Soler Alcaide va néixer a Llorenç del Penedès. Ha publicat un dietari, Onze d’agost, i set poemaris, pels quals ha rebut diversos guardons. Les dents de la pluja neix a partir del llibre Les dents del gat. Aquests poemes inspiraren obres de diverses disciplines artístiques que s’agruparen en una exposició i en un espectacle escènic. Els diferents punts de vista sobre aquest poemari crearen en l’autora la necessitat de continuar ampliant el cercle per demostrar que el procés creatiu és viu i en evolució constant. Aquesta necessitat s’anomena Les dents de la pluja.

El poemari Les dents del gat, va ser interpretat pel col.lectiu POLIÈDRIC format per: C. Baldrís,  J. Descals, J. Sadurní,  V. Batallé, J. Ma Poblet, L. Urpí i jo mateixa.

Les imatges pertanyen a algunes d'aquestes peces que abans deia que sembro pel jardí, són proves d'algunes de les que van formar part de l'exposició "Les dents del gat" que van fer que la Nati, veient les interpretacions

del Polièdric, es plantegés una "revisió" del poemari i fes "Les dents de la pluja".