diumenge, 27 de febrer de 2011

Qualsevol còdol...


 



Qualsevol còdol pot servir de llenç per on regalimi la creativitat d' en Joan Descals  i així sense moure'm de casa permetre'm passejar per la Galeria dels Uffizi saludant a Federico da Montefeltro,  Battista Sforza o  Segismondo Malatesta.
Les seves cares sempre he pensat que s'havien escapat d'un quadre de Piero della Francesca.
Al 1992 en Joan em va regalar aquest còdol.



No recordo bé des de quan conec en Joan, si no m'equivoco el primer contacte va ser amb la seva obra, a l'antiga Lira al c. dels Cafès devia ser al 1973-1974, no el vaig conèixer personalment fins més tard, no recordo quan.




Va ser  potser com professor meu fent el reciclatge de català?, com el marit de la Gertud quan treballavem juntes? professor a l'institut dels meus fills?... no ho puc recordar... i si em preguntessin qui és, com el descriuria? pintor? aquarel.lista? dibuixant? intel.lectual?  mel.lòman? polític? ...activista cultural?... humanista?... sí, totes i cada una de les coses i més que en podria dir... vaja com si s'hagués escapat ell mateix d'una pintura de Piero della Francesca és un home escapat del Renaixement, polifacètic, enciclopèdic...i sobretot un bon amic.




1 comentari:

  1. Els còdols pintats són molt especials, oi? Hi ha molta gent que ha descobert que una pedra pot ser un suport perfecte per poder expressar-se.
    Al Facebook mostro una pedra pintada per una coneguda meva que s'assembla molt a la del mig.

    ResponElimina