Els dos immòbils dragons del pati vetllen el llimoner, ara pletòric de fruits.
Sota, les cintes verdes m'ensenyen els seus petits , escrutants, violats ulls.
A l'altra banda hi ha el taronger que com el llimoner no pot amb el pes del seu fruit i descansa a terra. |
Entre els dos arbres la ceràmica de'n Ximo (Joaquim Espuny), pacient i estàtica contempla com tot canvia de color amb el pas d'una estació a l'altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada