dissabte, 10 de setembre de 2011

L'oli, el pa i el vi.





Durant  la propera tardor-hivern , tindré  al Celler Mas Foraster de Montblanc, l'exposició L'oli, el pa i el vi , exposició que vaig estrenar el juny del 2010 a Verdú, durant la Festa del Silló i Fira de la Ceràmica.


pdf sobre l'oli, el pa i el vi (clicar)



L'horari els dies de Terrània: divendres 30  i dissabte 1 de 10 h. a 14 h. i 
de 16 h. a 19 h., diumenge 2 de 10 h. a 14 h.


Fragments .Collage, papers, acrílic i tinta. 50x80cm

Presenta l'exposició el Taller  Cinta Dalmau de Tortosa 


                           

                                             

El nostre refranyer, reflex de la nostra manera de veure la vida, mostra la importància de l’oli, el pa i el vi. Són moltes les referències que es fan a aquests tres elements i això demostra la cabdal importància de la seva presència en el nostre dia a dia.

Podem dir que una cosa és tova, que té poca consistència, i diem que és de pa sucat amb oli; ens guanyem el pa de cada dia o celebrem amb vi de la bóta del racó.

Ens hem de guardar dels que es porten l’oli i acostar-nos als que són un tros de pa.
La veritat és com l’oli, sempre sura i tots voldríem ser com el bon vi i millorar amb els anys.

Quan tot va bé és com una bassa d’oli, però compte!: qui oli mesura els dits se n’unta, per allà on passa deixa rastre i quan passa quelcom d’extraordinari s’escampa com una taca d’oli.

El vi fa sang, i només hi ha un mal que sigui bo, la mal...vasia; no negarem pas el pa a ningú; amb un tros de pa i una bóta de vi es fa més curt el camí.

Per anar bé hem de separar el gra de la palla, si alguna cosa és confusa diem que no en traurem palla neta.

Quan volem advertir algú que no s’espera el que li ve, li diem: Ja veuràs el pa que s’hi dóna.

Aquests són uns quants dels molts exemples que podríem posar de les referències a l’oli, el pa i el vi en la nostra llengua.


                                           


En cap moment pretenc fer una rèplica d’un molí o d’una pica, ni pel tamany ni pel material ho poden ser, és només allò que em suggereixen fet amb el material amb el que jo m’expresso, el fang.



M’interessa tot allò que el pas del temps va deixant en el que ens envolta, en la nostra llengua, en el paisatge, en les nostres cases, en les eines que utilitzem per a la nostra activitat…



Les pedres, sobretot les pedres, les pedres que han estat treballades, que han format part d’un edifici o ho insinuen, que han contingut, aigua, blat…un cos en el seu etern descans, una relíquia…


                    



Espriu en ocasió d’una exposició d’escultura (Manuel Cusachs) va dir:… cada geni d’aquest art, és impel.lit, se l’informi o no, per la meravellosa alenada  prehistòrica… parlava de la perdurabilitat de la matèria enfront del  … vidre prim de les paraules…
Parlant de l’escultura de Fenosa diu:…l’escultura és l’ossària de la civilització, els ossos són allò que veritablement perdura.

Aquestes paraules em van reafirmar en el que sempre ha estat el meu principal referent…el passat, l’ARA del PASSAT, tot allò que perdura.


                    Flascons per a ungüents sanadors, sacres, cosmètics, perfums...
               




4 comentaris:

  1. Quanta bellesa! I buscar-la com tu ho fas, quin camí més engrescador! Et felicito.

    ResponElimina
  2. "meravellosa alenada prehistòrica". Aquesta frase m'ha arribat a l'ànima! Quina quantitat de camins ens obren els treballs d'aquells pioners!

    ResponElimina
  3. Camil·la, felicitats per l'exposició i per tot el que dius, m'ha encantat!

    ResponElimina
  4. Reb una felicitació amb aires torrencs. Pere Font

    ResponElimina