diumenge, 7 d’agost de 2011

Saifores, pel camí, aquesta tarda.


La vorada de baladres ara està en plena floració i perfuma el camí de sortida, només travessar la porta el camí s'obre ple de vegetació, els fenassos, els lletsons, el plantatge... els pixallits han perdut la floració i ara són "angelets" que en bufar-los, si aconsegueixes despullar-los totalment, et concedeixen els desitjos...






 

La flor del miraguano, planta que a casa és com el dimoni,  neix arreu , aquí s'ha disfressat d'angelet amb plomes i tot.



Els cargolins a la tija del fonoll desfilen lentament sota el sol de tarda.


Les glans de l'alzina ja són ben grosses , l'aritjol no té fruit i s'embolica pels lladoners.


Les móres ja trenquen color i aquesta herba de la que no sé el nom m'ensenya orgullosa els seus fruits.



Arribo a casa i el garrofer m'espera amb els garrofins al costat de les garrofes madures i la iuca que s'obre.




4 comentaris:

  1. M'havia fet un tip de bufar angelets. Quin bé de Déu d'imatges precioses! I que bé que coneixes les plantes, Camil·la!

    ResponElimina
  2. Jo també havia bufat molts angelets! És bella la imatge de tanta innocència sense perdre ni una gota d'intel.ligència, com vulgarment s'acostuma a creure.

    ResponElimina
  3. M'agraden els teus escrits de diumenge, tan florits i verds. Una abraçada des de la Vall d'Aro!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Mariàngela, Teresa i Cristina.

    ResponElimina