A la tardor del 2009, Àlex Añó, Mercè Mas, Yukiko Murata, Jaume Vilà i Camil.la Pérez Salvà vam fer una exposició a la que vamposar per nom Art a taula.
El vidre bufat d'Àlex Añó, de colors vius i formes ben proporcionades,
la porcellana de Yukiko Murata, delicats pètals de flor d'ametller per posar la cullereta, regalar un bombó, un petit four... Tasses que s'adapten a la forma de la mà, els bols pels més petits de la casa...
Els pitets, individuals, camins de taula, estampats, flocats, teixits naturals, cotó, lli... de Mercè Mas
El gres tornejat de'n Jaume Vilà, d'una calidesa rústica que el fa entranyable
tasses, estovalletes, peixos per sostenir els coberts, plateretes....
La finalitat de l'exposició era portar a taula, lloc de reunió de família, amics... objectes que unissin la funcionalitat i la bellesa, objectes d'art.
És important rodejar-nos de coses que ens facin sentir bé, que ens siguin útils i que ens agradin, que ens recordin on les vam comprar, qui ens les va regalar, qui les va fer.
M'agrada pensar que ho vam aconseguir.
M'agrada que l'art sigui útil, per això m'agrada la ceràmica i l'art de fer cistelleria. Devia ser una exposició molt interessant i curiosa de veure.
ResponEliminaÉs imprescindible, em sembla, l'art a la taula...
ResponEliminaNecessitem envoltar-nos de bellesa!
Una exposició ben reeixida, aquesta.
Quanta diversitat i bellesa en aquesta taula d'art, Camil·la!
ResponEliminaJo crec que l'art sempre és útil, directament, en les coses més prosaiques, com a la cuina, a la taula, en la construcció de les nostres llars i en la nostra CASA, ens alimenta ens fa més persones,ens aguditza els sentits i no deixa que la indiferència ens guanyi, un bon llibre, una música, una obra de teatre, un quadre, una escultura...
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris.
haurieu de repetir l'experiència.
ResponElimina