dimarts, 23 d’agost de 2011

EM Escola Massana

EM gravat amb ferro roent i les taques 
de pintura són els seus senyals d'identitat.


La setmana passada la Josefina Rossell, amiga de fa anys, em va regalar aquest taburet.
Ben senzill però per a mi com per a ella de gran valor, les dues vam passar per l'Escola Massana, en algun moment van canviar el mobiliari, ella va demanar si es podia emportar alguna cosa i així va ser.
Ha estat al seu taller fins que me l'ha regalat,  només l'he netejat superficialment, hi ha pintura, alguna cremada i taques diverses de l'ús que són la seva història...



Encara em deia Camila en castellà no seria fins finals dels setanta que me'l podria posar en català,
així com el carnet, tot en castellà, Escuela Massana.


Potser alguna d'aquelles llepades escapades d'un pinzell en una mà maldestra l'havia feta jo? hi havia segut en una classe del Sr. Saturo tot dibuixant al carbó una venus de guix? o pensant què faria amb un feix de medúl.la a la classe del Sr. Turon? sempre elegantment vestit  amb el seu llacet al coll... quan feia el preparatori.

Recordo el primer dia d'estar a Barcelona, mai no hi havia estat sola, uns dies abans la mama i jo vam fer l'itinerari que havia de seguir al matí per anar a l'Escola Normal com es deia llavors on s'estudiava el magisteri, era a Sants, hi feia horari de matí, de vuit a dues, anava a dinar a la residència, al carrer Elisabets, davant de l'Institut del Teatre i així tenia l'Escola Massana a prop per quan sortís a les nou del vespre, començava a les cinc, feia el que se'n deia horari intensiu.
Abans d'entrar anava a una sala que hi havia per estudiar,  a la planta baixa de la Biblioteca de Catalunya, llavors "La Central" .
Recordo deia el primer dia, mai havia estat sola a Barcelona, havia fet tot el batxillerat interna i era d'un poble petit, doncs no podia ser d'altra manera, em vaig perdre, desesperada després d'haver fet no sé quants canvis de metro, de trobar-me sempre en la mateixa andana, vaig seure en un banc a plorar, tenia setze anys, una senyora que em va veure em va preguntar què em passava, resulta que feia el mateix trajecte que jo i em va acompanyar, el primer dia vaig arribar a classe pels pèls...
Ara que ho penso els meus pares devien confiar molt en mi deixant-me anar sola a Barcelona a aquella edat i els temps que corrien... els ho agraeixo.

Vaig començar l'any 1970 Ceràmica i la Josefina, uns anys més tard, Vitralls i altres tècniques del vidre.


Vitrall, emplomat amb detalls esmaltats al foc.



Aquest St. Antoni me'l va fer al 1995, un  regal pel meu marit és el seu patró,   m'agraden molt detalls com els lliris, les cares, les mans.



3 comentaris:

  1. Als catorze anys vaig començar els meus estudis a Llotja, i vaig acabar als 19. La meva formació base és artística, totes les altres disciplines hi han crescut damunt!

    ResponElimina
  2. Que bo que és recordar, i recordar amb els altres els propis records!

    ResponElimina
  3. M'encanta aquest tamboret, Camil·la. És com una petita obra d'art.

    ResponElimina