diumenge, 14 d’agost del 2011

La nina d'Empúries

Ahir, vaig visitar Empúries.


Els noucentistes, per no anomenar ningú personalment, van tenir molta visió de futur, Empúries n'és un exemple. 
Al 1909 es descobria  l'Esculapi o Asclepi, déu de la medicina, dins una cisterna partit en dos grans trossos i d'altres de petits, fou traslladat a Barcelona on romangué fins el 2009.


Als cent anys de la troballa,  l'Esculapi va ser restaurat  i va tornar a Empúries.
Diuen que va ser esculpit per mans expertes a l'illa de Delos fa uns 2200 anys amb dos tipus diferents de marbre, del Pantèlic i de Paros.
Va arribar al port d'Empòrion i allí es va quedar, la mirada  fixa mar enllà.


Una de les darreres aportacions al fons del museu són les peces trobades a l'aixovar d'una tomba que pertanyia a una nena, a la necròpolis del sud de la ciutat grega, una nina amb els braços i cames articulades en molt bon estat de conservació, una figura que representa un ofici, el de forner , cosa que es dóna per primera vegada en aquest jaciment i una gerra amb unes bandes horitzontals, tot en terracuita, s.V aC-s.IV aC.

Desconec els costums funeraris dels antics grecs, però em vaig imaginar que la nena, així podia en la vida que ara tenia, seguir els seus jocs, alimentar-se amb pa fresc  i beure  l'aigua de la gerra sempre que ho necessités.




També em vaig encantar davant la gerra  que representa els animals sagrats de Sabaci, déu d'origen frigi fill de Persèfone per obra de Zeus de qui rep el símbol de la serp. El seu culte, popular i assimilat al de Dionís, era esotèric, i el ritus d'iniciació comprenia una mort i una resurrecció i la unió simbòlica amb el déu. Fou venerat a Roma al s II aC. 
És una gerra de terracuita amb una serp, una tortuga, un llangardaix i un gripau, el sol i la lluna al damunt d'aquests. del s. I de C.
Els elements que hi són representats estan aplicats sobre el cos de la gerra.
La vaig trobar d'una gran simplicitat i amb la bellesa de les coses petites.


De tornada a la zona d'estacionament, els romanís que voregen el camí romanien ajaguts tenyits pel groc dels líquens i el pes de milers d'anys d'història.


1 comentari:

  1. Bona i profitosa visita, Camil·la, de la ceràmica a les plantes, tot passant pel mar!

    ResponElimina