L’ametller (Els arbres de la meva vida)
Quan
l’ametlló comença a inflar-se, els pètals, amb el més lleu alè de brisa
es deslliuren del calze i emprenen un breu i lent vol, aquest acaba a
redós de la fosca soca de l’arbre brodant pètal a pètal un nivi i efímer
tapís.
Quan això
passa em ve a la memòria una llegenda que em va explicar el pare algun
dia veient els pètals de l’ametller caure com flocs de neu.
Fa molts anys un rei moro va veure entre els seus presoners....
Les llegendes són tan boniques que merèixen ser realitat.
ResponEliminaI quina raó que tens!
ResponElimina