Engego el cotxe i simultàniament la ràdio.
…Quan vaig anar a la mili, llavors era
obligatòria, no se m’ha perdut res a l’exèrcit, ens van anar
classificant, …els administratius aquí, els pagesos allà, els paletes,
els metges… quan va acabar la classificació en vam quedar només dos a
l’esplanada, un xicot que era analfabet i jo, artista.
Els residus, els que no servíem per a res....
Si voleu seguir llegint... http://www.camillaperez.com/?p=3011
En Brossa explicava que, anant a fer-se el carnet d'identitat li van preguntar la professió i va contestar poeta. Ah paleta! i així va quedar. Més o menys com en Jaume Plensa. Siguin poetes o paletes el que compta és la seva obra.
ResponEliminaI tant que el que compta és l'obra!
ResponEliminaPerò aquestes anècdotes també deixen ben palès que l'art, un sector molt ampli de població, no sap on ubicar-lo, no sap què fer-ne...
Adoradors, escribes asseguts, contempladors... admiren la llum de la ciutat llunyana: aquí la concentració; allà la dispersió.
ResponEliminaBon '13, Camil·la, sempre camí a l'excel·lència. Olga.