dijous, 20 de desembre de 2012

Jaume Plensa



Engego el cotxe i simultàniament la ràdio.
…Quan vaig anar a la mili, llavors era obligatòria, no se m’ha perdut res a l’exèrcit, ens van anar classificant, …els administratius aquí, els pagesos allà, els paletes, els metges… quan va acabar la classificació en vam quedar només dos a l’esplanada, un xicot que era analfabet i jo, artista.
Els residus, els que no servíem per a res....

Si voleu seguir llegint... http://www.camillaperez.com/?p=3011

3 comentaris:

  1. En Brossa explicava que, anant a fer-se el carnet d'identitat li van preguntar la professió i va contestar poeta. Ah paleta! i així va quedar. Més o menys com en Jaume Plensa. Siguin poetes o paletes el que compta és la seva obra.

    ResponElimina
  2. I tant que el que compta és l'obra!
    Però aquestes anècdotes també deixen ben palès que l'art, un sector molt ampli de població, no sap on ubicar-lo, no sap què fer-ne...

    ResponElimina
  3. Adoradors, escribes asseguts, contempladors... admiren la llum de la ciutat llunyana: aquí la concentració; allà la dispersió.
    Bon '13, Camil·la, sempre camí a l'excel·lència. Olga.

    ResponElimina