Carta de Ramon Salvà Morgadas dirigida a Francesca Calaf Balsells
( els meus avi i àvia materns)
El 19 de febrer de 1939, l’avi Ramon es trobava al camp de concentració de Lleida, a la Seu Vella.
Amb aquesta data envia una carta a la seva esposa demanant-li que aconsegueixi l’aval de l’alcalde, el rector i un falangista que certifiquin que ha estat col.laborador del nacionalisme. L’avi Ramon mai s’havia significat ni en un ni en altre costat, mai no li havia sentit parlar del tema; no sé com va anar la detenció, ni des de quan estava presoner al camp de Lleida, ni quan va ser alliberat. En realitat el de Lleida era un camp de classificació de presos (Gerard Pamplona Molina en el seu Treball de Final de Grau així ho explica)...
... Si voleu seguir llegint:http://www.camillaperez.com/?p=6213
Ben retrobada Camil·la, una alegria. Encara que el tema sigui del temps que ens trobàvem dins d'una boira espessa, amb trets que liquidaven els innocents.
ResponEliminaCert que la vida en rosa no es pot fer extensiva. He llegit dietaris de soldats que feien la mili en plena guerra, a la Vall d'Aran, i hi ha moments esgarrifosos. El meu pare lluitava a la batalla del Segre, que va ser ben cruel i on va agafar el tifus.
Tu ets la fada de la matèria i del color, i saps bé què cal aplicar a cada cas. Que el teu any et sigui molt amable.
No sé pas per quin motiu no havia vist fins ara el teu comentari. M'alegra saber de tú Olga.
ResponEliminaTal com bé dius eren temps de boira espessa.
Gràcies pels teus desitjos de de color i amabilitat, els meus cap a tu també ho són. Una forta abraçada.