D’un dia per l’altre se li van cargolar les fulles que, lluents fins pocs dies abans, van anar tornant-se més i més mats i opaques, tot d’una van caure de cop i es quedà només amb els poncems que s’encongien de mica en mica.
Era ben mort. Ho veia, però no m’ho volia creure...
Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6152
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada