Dels quatre besavis que em tocaven només en vaig conèixer un, l’avi vellet,
així li deia segons em diuen.
Tinc la imatge de vèurem asseguda al seu costat sobre la pedra que feia de
graó per entrar al galliner al costat de l’abeurador, i jo, que just deia
quatre paraules, li demanava “pions”,
que dels pinyons en deia “pions” també m’ho han contat. Es posava dos dits al butxacó
de l’armilla, on sempre els portava i se’ls treia d’un en un amb mà tremolosa,
els trencava sobre el pedrís, en treia aquell fi tel marronós que cobreix el
pinyó i me’l posava suaument a la boca, aquest és l’únic record que tinc d’ell,
encara que... per l’edat que jo tenia quan va morir no sé si és un record basat
en fets realment viscuts o creat després d’haver-ho sentit explicar tantes
vegades, sigui com sigui el guardo gelosament i m’agrada sentir-lo així.
Va morir quan jo no tenia encara
tres anys.
Masa, Burgos 1860 - Olesa de Montserrat 1930 Olesa de Montserrat 1863 - 1943
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada