De quan em van posar interna

L’uniforme és blau marí, vaig sentir dir.

Mama, què és l’uniforme? el vestit, totes les nenes van igual... Em va venir al cap una imatge fosca, de sobte vaig veure moltes nenes jugant en un  pati totes blaves, d’un blau profund gairebé negre, em vaig espantar, després m’ho van anar explicant i ja vaig veure que no m’havia de pintar la cara, ni els cabells ni res...

L’estiu del 1963 el recordo per una activitat domèstica especial, sobretot les tardes, la mama brodava roba de llit, camises de dormir amb puntetes, mocadors de butxaca, una bata de franel.la rosa amb floretes...  a totes les peces hi brodava a punt de creu amb fil vermell un número, el deu.

Un dia a finals  d’estiu la Maria Carme de Cal Damià em van tallar les trenes i em va deixar els cabells a ran d’espatlla, jo n’estava molt contenta, això de no portar els cabells trenats i que em voleiessin  amb el vent era nou per a mi.

Ja no aniria al col.legi amb les amigues de sempre; a Sant Martí no podia fer el batxillerat i encara que els costés molt d’esforç els meus pares ho tenien clar, el primer era l’educació.