No, no és nostàlgia

Hi ha un abans i un després del dia en que  prens consciència tot mirant una fotografia familiar antiga, que no et queda ningú a qui preguntar-li qui era aquella dona asseguda al costat de l’avi i que ja mai no ho podràs saber.
Aquest dia l’he viscut. La mama era de guardar-ho tot, cartes, notes, fotografies antigues... i un diari ( 1944-1965) Va ser amb aquests tresors a les mans ...

Si vols seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6145