Els ocells

A la primavera només em cal obrir una finestra i la piuladissa d'uns o l'harmoniós refilet d'altres omple cada racó de la casa envoltada d'arbres com està és fàcil sentir el rossinyol, la cadernera o la merla en qualsevol moment.

Més avançada la primavera, tocant l'estiu  pots saber l'hora, els abellerols, de colors intensos blau, groc...tornassolats volen en estol per damunt la casa al matí i al capvespre, sempre a la mateixa hora, no tenen una bonica melodia, però la seva piuladissa et diu que tot va bé.

Alguns però no cal esperar la primavera, els dos exòtics paons brodats del mantó de Manila hi són tot l'any, dormen ben embolicats en un fi paper de seda dins una capsa, és un mantó antic, preciós, farcit de flors i ocells d'estil orientalitzant tal com ha de ser. Quan de tant en tant el desembolico per airejar-lo i disfrutar-lo ho faig amb molt de compte, no fos  cas que en un descuit emprenguessin un llarg i irisat vol.



                



              

D'altres com el petit blau i groc, que va venir de Nabeul a Tunísia, fan niu al fons dels plats.

                                

Per descomptat no són plats que només estiguin damunt un prestatge o penjats en una paret, alegren la taula tantes vegades com la menja ho requereix.

                             

Les dues orenetes blaves donen la benvinguda, a l'entrada, a tot aquell qui arriba.

                                  

I aquest darrer, ocre, tan estilitzat, en veure'l a casa d'una amiga em va fer pensar en alguns dels  brodats al mantó i així que vaig arribar  el vaig treure de la capsa i vaig disfrutar d'aquesta fantasia i exuberància de textures i colors. 

Aquesta ampliació és el resultat d'un comentari de Ma Dolors Giral, estudiosa de l'art i coneixedora a fons de la ceràmica.

Diu que aquests plats en groc i blau, són plats de núvia, valencians. A les obreres que decoraven, quan s'havien de casar, els permetien a estones lliures fer la seva vaixella amb motius escollits o propis.