Durant els meus anys de mestra, tan quan treballava amb nens com quan feia cursos adreçats als mestres, defensava i encara ho faig que tota persona té un gran potencial creatiu.
Els primers anys de vida aquest és molt gran, però de mica en mica, per regla general es malbarata.
Montse Badia, a la revista Bonart del mes de març escrivia un article titolat Nens i creativitat i el que deia en aquest, defensava també aquesta teoria. Citava a J. Beuys i a Sir Ken Robinson que són d'aquest parer, concretament aquest darrer diu que tot el sistema educatiu es basa en la capacitat acadèmica i reivindica la necessitat de repensar el concepte d'intel.ligència.
La creativitat per a Sir Ken Robinson hauria de ser tan important com l'alfabetització i per tant se li hauria de donar la mateixa importància.
Tot plegat, malhauradament, ben allunyat de les directrius del nostre sistema educatiu.
Amb els anys perdem espontaneïtat, tenim més por dels judicis i la creativitat vol espai per crear-ne a través de la forma!
ResponEliminaQuè em contes. Tota la vida lluitant per aquest tema i seguim exactament igual.
ResponEliminaI tant Teresa i Ma Dolors.
ResponEliminaSembla mentida que no ens adonem de la falta que ens fa el conreu d'aquest aspecte en la educació, i les conseqüències que porta oblidar-lo per no dir tal com diu Robinsos, matar-lo,...sense anar més lluny, ara les patim de valent i el que ens queda...