La flor de St. Joan ja ha florit per la Terra Alta,
vinyes verdes, tendres, herbes diverses a primer terme i al fons els
Ports d'Horta.
Avui estem convidat a collir cireres a Bot, el dia acompanya, càlid i serè.
Ens tenen les escales a punt, el cirerer té uns quants anys i és de mida considerable.
Dolces, dolcíssimes, lluents, vermelles, gairebé negres, sucoses...
enfilar-se al cirerer, perdre's entre les branques, menjar-se-les de l'arbre estant...
Això no té preu.
En havent dinat un passeig al costat dels pins, el vesc que n'és un paràsit, comença a treure les petites boles, ara verdes, blanques com gelades pels volts de nadal...
però, per Nadal encara falta.
Feliç de tu, que has pogut collir cireres i menjar-les a peu d'arbre, quin privilegi!
ResponElimina