Mai no he celebrat St. Valentí, als EEUU ho és una festivitat molt celebrada,
dies abans publicitat i aparadors fan que aquell que potser no ho
recordava ho faci, cors i més cors ....
Gràcies
a aquest costum, en un bloc que habitualment segueixo he descobert
l'obra d'una artista que m'ha semblat interessantíssima, Kate MacDowell.
Venus, 9”x14”x9”, hand built porcelain, cone 6 glazes, acrylic gel, halogen light, wiring, 12/2006
És un cor, però no és un cor dels que habitualment es veuen en aquesta data.
L'obra de Kate MacDowell
vol plasmar la relació que té la nostra conducta envers el medi ambient
amb els factors d'estrés com el canvi climàtic, la contaminació tòxica o
els cultius trangènics.
Trobem elements vinguts de la mitologia i la història de l'art, Micenes, Grècia Clàssica, Renaixement italià...
Ha
fet un exhaustiu treball per conèixer a fons l'anatomia dels éssers que
representa, tan animals com vegetals i tot i que els temes en
ocasions podrien semblar morbosos o macabres penso que són plens de
poesia.
Tot això que és prou seriós i dramàtic, ho tracta en ocasions amb una bona dosi d'humor.
Kate MacDowell ha aconseguit l'equilibri, ha sabut expressar de manera sàvia i fascinant allò macabre i dramàtic, hi té molt a veure el material escollit, la porcellana, amb les cognotacions que aquesta té de material noble, dur encara que fràgil, delicat, pur, bell... fa que la seva obra no deixi indiferent ha sabut comunicar una reflexió radical entorn de temes com la mort, la vida, la natura i el paper de l'home en en el cosmos.
Kate MacDowell ha aconseguit l'equilibri, ha sabut expressar de manera sàvia i fascinant allò macabre i dramàtic, hi té molt a veure el material escollit, la porcellana, amb les cognotacions que aquesta té de material noble, dur encara que fràgil, delicat, pur, bell... fa que la seva obra no deixi indiferent ha sabut comunicar una reflexió radical entorn de temes com la mort, la vida, la natura i el paper de l'home en en el cosmos.
Taking Root, 4 ½"x4"x½", hand built porcelain, cone 6 glaze, 3/2009
En
algun moment veient les seves porcellanes he sentit el que de nena a
Montserrat sentia davant els ex-vots, braços, mans, cames, cors de
cera... aquesta dualitat de sentiments rebuig pel morbós i macabre i
atracció, curiositat ... pels sentiments fets matèria que representen.
En
cada obra, la unió entre home i natura es mostra com una fricció, una
relació conflictiva que produeix un malestar provocat en adonar-nos que
som vulnerables som víctimes de les nostres pràctiques destructives.
Casualty, 15"x9"x3", hand built porcelain, cone 6 glaze, 2/2009
El crani humà dins el cap del conill ens diu ben clar que allò que fem al medi ens ho fem nosaltres mateixos
Granotes disseccionades, cossos en descomposició, llobes alletant humans, conills amb mascaretes antigàs...
First and last breath, 11"x9"x12", hand built porcelain, mixed media, 1/2010
Una granota amb vuit potes gestant un fetus humà...
The god of change, 12“x10 ½ “x2“, hand built porcelain, cone 6 glaze, 1/2011
Vaja, tota una troballa a partir d'un cor de St. Valentí.
És interessant l'entrevista al bloc:
http://scienceblogs.com/bioephemera/2011/09/kate_macdowell_bloodless_butch.php
http://scienceblogs.com/bioephemera/2011/09/kate_macdowell_bloodless_butch.php
Curioses, aquestes obres. No són gens complaents, tot i l'aparença suau que sempre dóna la porcellana.
ResponElimina