dissabte, 11 de febrer de 2012

Bertina Lopes

Artista autentica, donna coraggiosa e forte, militante antifascista e anticoloniale, la sua produzione artistica è una testimonianza del valore dell’inclusione sociale, della solidarietà umana, della contaminazione culturale e del desiderio di scoprire cose sempre nuove e diverse. Agostino Bagnato


 


Pintora i escultora moçambiquesa, també cursà estudis de ceràmica,  nascuda a Lourenço Marques, actual Maputo.
De pare portuguès i mare moçambicana va morir  ahir 10 de febrer a l'edat de 88 anys a Roma ciutat on vivia des del 1964 quan empesa per qüestions polítiques per una banda, règim d'Antònio Salazar  i per  haver aconseguit una beca de la Fundação Calouste Gulbenkian per  altra se'n va a Roma on residirà fins el dia de la seva mort. La seva darrera aparició pública fou a la Biennal de Venècia del 2011 .
El contacte amb la poesia de Noémia de Sousa i de José Craveirinha fa que la temàtica dels seus quadres cada cop sigui més de crítica social i política.
En ocasions el seu nom apareix al costat de la mexicana Frida Kalho dues vides  molt diferents, però amb traços comuns molt forts, sobretot  qualitats pictòriques i humanes.
A Roma, casa seva va ser  punt de trobada d'artistes, intel.lectuals, polítics, Graça Machel,  Joaquim Chissano ( president de Moçambic 1986-2005 ),  Carlos Veiga,  Màrio Soares, Nelson Mandela, Carlo Levi, amb qui tenia també gran amistat deia d'ella que havia inventat un nou idioma  el "bertinès", que només és d'ella, barreja  de portuguès i italià.


 
Os Três Momentos





As Luzes e as Chaminés das Fábricas

En els darrers temps la seva pintura tenia el jazz com element inspirador.
Les seves teles volien ser partitures de jazz com símbol actiu de síntesi entre cultures i ètnies interpretades  harmoniosament com un art lliure de pressions nacional-culturals i polítiques.

Podeu trobar més informació:








1 comentari: