En Blau: 15 de 40 CERÀMICA CONTEMPORÀNIA

dijous, 22 de setembre del 2011

15 de 40 CERÀMICA CONTEMPORÀNIA

El col.leccionisme públic i privat ha estat fonamental per al desenvolupament de l’activitat

artística en general. El mercat de l’art difícilment existiria sense els col.leccionistes…

Antoni Salcedo Miliani, Professor d’Historia de l’art de la URV

Col.leccionisme. Patrimoni, passió i negoci . Revista Artiga nº7. 2008

TEXT INTRODUCTORI DEL CATÀLEG.

El 1976, els beneficis de la primera exposició que vaig fer en una galeria van servir per comprar una aquarel·la, vuit rajoles catalanes del s. XVIII decorades i un dibuix a la ploma. Tenia vinti-pocs anys.

Va ser un impuls. Ens va agradar i vam sentir la necessitat de tenir-los a prop. Sense ser-ne conscients havíem començat la nostra col.lecció. A casa només hi havia el necessari, i tenir art a prop ho era.

Col·leccionar art no vol dir comprar només obres de gran valor econòmic, amb finalitat especulativa o no; aquesta no ha estat pas mai la nostra intenció. Des de llavors, en unes èpoques més que en altres, sempre que hem tingut l’oportunitat d’adquirir alguna obra ho hem fet.

Ens guia la intuïció, independentment de si l’autor és reconegut o no.

En els darrers dotze anys ens hem centrat principalment en la ceràmica. Hem reunit 60 peces de 40 autors, i sempre que hem pogut hem adquirit obra de l’artista que ha exposat a la galeria.

Ens ha semblat que estaria bé poder mostrar part d’aquesta col·lecció i donar al públic l’oportunitat de gaudir-ne: aquest és l’objectiu de l’exposició. Hem reunit obres de 15 autors, i esperem poder mostrar més endavant la dels restants, així com la dels que entrin a formar part de la col·lecció en el futur.

Després de veure com han començat la majoria de persones a les que els agrada l’art a fer la seva col.lecció m´he adonat que coincideixen en la passió, la intuïció i l’esforç.

Llegint una entrevista feta a Chantal Grande, galerista, comissària i col.leccionista de fotografia, em vaig adonar que hi havia un cert paral.lelisme entre el seu pensament i actuació i el nostre.

Fragment de l’entrevista a Chantal Grande extreta del text recopilatori de les xerrades sobre col.leccionisme

realitzades al centre d’Art Cal Massó de Reus (novembre de 2008)

Com va ser el començament d’aquest projecte?

Es venia molt poc en aquella època(anys 80) i, per aquest motiu, vaig prendre el compromís d’adquirir sistemàticament, en cada exposició que es presentava en la galeria, una obra.

D’aquesta manera podia, com a mínim, assegurar-li a l’artista una venda. De fet, era pràcticament l’única peça que es venia.

La teva col.lecció ha suposat una gran inversió econòmica?

Desgraciadament no tinc el poder adquisitiu com per comprar tot el que m’atreu. De fet, la meva vida és molt corrent - no sóc ni banquera ni propietària d’una gran empresa- i la col.lecció s’ha construït a partir d’uns mitjans modestos. Per una altra banda, ha estat el fruit d’una gran passió, de molta dedicació i esforç. Podria considerar-se com un testimoni del que cadascú pot

aconseguir partint de la curiositat i la bona informació; del que un pot crear si es deixa portar per la intuïció i estudia els corrents artístics contemporanis.

Veure una col.lecció com el testimoni del que cadascú pot aconseguir si es deixa portar per la intuïció i la bona informació, em sembla molt encertat. Tal com bé diu, una col.lecció es pot fer amb uns mitjans ben modestos, això sí una gran dosi de passió i molta dedicació i esforç aquests són els ingredients bàsics.

Camil.la Pérez Salvà agost de 2011