dimecres, 21 de setembre del 2011

Rhodos - Rodes



La costa turca està a només 18 km de l'illa de Rodes, aproximadament davant la ciutat de Màrmaris, a la imatge al fons pot divisar-se  la costa turca.
Rodes és una ciutat amb una llarga història  i amb un gran pes medieval,  declarada Patrimoni de la Humanitat.



Monument en memòria dels més de 1600 jueus de l'illa de Rodes i de Kos morts al 1944 als camps de concentració nazis.És de granit negre i de planta exagonal, la cara que es veu està escrita en sefardita també ho està en  grec,
hebreu, anglès, italià i francès en les altres.



pl.dels màrtirs Jueus.

 La font amb tres cavallets de mar és una reproducció de l'original, bombardejada durant la II Guerra Mundial.


1946  ofrena floral  a les víctimes de l'holocaust, Font dels Cavallets de mar.
Rhodes Jewish Museum  en aquest enllaç  es pot trobar molta informació sobre la comunitat jueva de l'illa.


El pooema Làpida i Afrodita de Ma Àngels Anglada escrit després de viatjar a Rodes i publicat a la Revista de Girona l'any 1996. 



És curiós, a l'apartat del Call, la judería, com es detalla cadascun dels comerços de la plaça Hipòcrates amb el nom de qui el regentava i l'activitat,a l'any 1930.

Els comerços que ells regentaven són avui comerços també, però per a turistes, ni el conjunt històric  ni aquests estan cuidats de la mateixa manera que  a Dubrovnic, és difícil apreciar les façanes dels edificis perquè les botigues que hi ha a les plantes baixes, amb les veles els tapen, l'estat d'abandó és força considerable.






Aquests edificis són a un dels carrers principals.



És una llàstima perquè el conjunt històric és formidable i algun edifici que s'ha restaurat com la casa de color terra amb la tribuna tradicional ( molt turca) s'ha fet molt bé... espero que hagin trobat el camí.



Tot i que vam visitar un ceramista fora de la ruta comercial, no vaig comprar cap ceràmica tradicional de l'illa, potser no vam ensopegar el lloc,  segur que n'hi deu haver d'autèntica, però la que vaig trobar em va semblar molt prostituida, el plat de la imatge representa el cérvol, símbol junt amb la rosa de la ciutat i la decoració d'influència turca.


L'oju, en sefardí ,que segons la tradició et porta la bona sort i et guarda del mal d'ull.



Puntes, brodats...



cuïr, calçat, bosses de mà....


catifes, tapissos....














3 comentaris:

  1. Oh, amiga, gràcies pel passeig per Rodes! Em vénen ganes d'anar-hi, tot i que, com gairebé a tot arreu, has de mirar amb imaginació per veure què hi ha darrere...
    Certament, també van morir molts jueus sefardites als camps de concentració nazis.

    ResponElimina
  2. Quins reportatges fotogràfics més preciosos que ens regales dels teus viatges estiuencs tan ben triats! Coneixes el poema de Maria Àngels Anglada, Làpida i Afrodita, que va escriure després de viatjar a Rodes? Li vaig publicar a la Revista de Girona l'any 1996. El pots llegir en aquest enllaç http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/100871/126899

    ResponElimina
  3. Si tens ocasió ves-hi Teresa, val la pena.
    Mariàngela, no el coneixia el poema, he posat l'enllaç a l'entrada, gràcies.

    ResponElimina