diumenge, 1 de maig de 2011

El llangardaix de sota el llimoner ha tingut visita.

Cada any des que vaig recuperar la llavor dels cascalls, tot l'abril  i fins a principis de maig el pati de davant de casa té un aspecte desorganitzat.
El primer any els vaig sembrar i  van néixer  on jo volia, però a partir d'aquell any, cada febrer néixen per on volen, és com si des del cel haguessin plogut, si els sembro no néixen, volen fer-ho allà on el vent els ha deixat i jo els ho permeto, a finals de maig ho arrenco tot , deixo assecar els cascalls i en faig un pom, i a esperar la propera primavera....                     


                        
                   



                                

Aquest matí, al costat de la porta hi havia aquest mosquit, podreu veure el tamany si el compareu amb el bolígraf que té al costat.



I no fa més de vint minuts la Mixeta, tan pacífica ella feia córrer i ha deixat sense cua aquest petit llangardaix (em sembla que és un llangardaix els rèptils no em fan el pes), tot i així he espantat el gat, he agafat el llangardaixet i l'he posat dins el primer recipient que he tingut a mà, després d'immortalitzar-lo l'he deixat anar en  un marge.



Vaja que tinc un pati en estat semi-salvatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada