Les germanetes i l'ós.

Ramon Solé Cañadell i Agustí Pérez Cañadell (el meu pare)
Olesa de Montserrat curs 1929-1930
el curs abans de la proclamació de la República

Josefina ( la meva mare)i Josep Anton Salvà Calaf  St. Martí Sarroca 27-01-1937

Remenant llibres m'ha caigut a les mans un conte format quadernet, Les germanetes i l'ós, de la col.lecció Els contes de sempre: primer pas en la lectura corrent. Barcelona 1934, adaptats per Anna Rubiés
.

            ,

Pertanyia a la meva mare i amb ell va fer part de l'aprenentatge de la lectura.

Tal com diu sota l'ex-libris el conte és escrit  per abreujar la lectura vacil.lant i iniciar la lectura silenciosa...proposa contes curts, senzills i amb lletra grossa i clara...i és cert, el paper és clar i la lletra de bon tamany. És una adaptació dels tres ossets,  són tres germanetes  "segrestades" per l'ós i elles amb  intel.ligència i astúcia aconsegueixen lliurar-se'n, no hi ha maltractaments, tot succeeix d'una forma natural,  raonada, amb vocabulari ric i adient i amb la dosi de fantasia que el conte demana.

                             


Tot això cap al 1934.

Els grans eixos de la política educativa republicana són primer la lluita contra l’analfabetisme i la renovació pedagògica de l’ensenyament que sota els principis de la pedagogia activa i del moviment de l’Escola Nova havien de reformar la pràctica educativa a les aules i  reorientar la formació dels mestres. Les reformes es van orientar cap a la transformació dels trets d’identitat de l’escola pública amb la voluntat de convertir-la en democràtica, laica i única i,  en una escola catalana.

L’any 1930,  l’analfabetisme a l’Estat espanyol era d'un 24% entre els homes i un 40%  les dones.

Entre el 1959 i 1960  a la mateixa escola on la meva mare havia après a llegir amb aquests contes tan atractius, ho feia jo, amb una "Cartilla" plena de paraules sense cap conexió paraules d'una llengua que no era la de casa, no hi havia  centre d'interés, paraules escrites sobre un paper aspre i fosc  i on una ossa era apallissada per un pare : mi papá apalea a una osa, o una mula se asoma a la sima, ves a saber que em penssava jo que era una sima als cinc o sis anys o el milano mata una paloma, la mestra que teniem, una bona persona, no recordo que ens expliqués mai què volia dir tot allò, feiem una lectura mecànica. La llengua vehicular era el català tan a l'aula, la senyoreta Montserrat no ens parlava en castellà, com al pati, encara eren pocs els nouvinguts de parla andalusa a Sant Martí i els que arribaven llavors van aprendre el català de seguida.

                                                                                                

El torero no se arrima.

Amb el franquisme es trenca  el model republicà. S'instal·la la por, la ignorància, la censura, l'aïllament, el rebuig a tot allò que ve de l'estranger, s'extirpa la tradició política associacionista. Comença una escola d'integrisme  religiós, basada en l'autoritat, la jerarquia, el patriotisme, l’educació és  sexista i discriminatòria contra la dona...