 |
| He robat aquesta imatge del bloc de la Mariàngela Vilallonga, em penso que no m´ho tindrà en compte. |
Des del dia que la Mariàngela Vilallonga va publicar aquesta imatge al seu bloc, me l'he mirada en diferents ocasions, té un no sé què que em captiva. Pot ser perquè sigui una imatge oberta o pels elements de ceràmica que hi aparèixen, no sé ben bé què és.
Em capbusso en l'aigua de verd profund, i més profund encara em fa capbussar el forat negre que com ull escrutador m'observa, és la boca d'on brolla l'aigua de vegades? és el brocal d'una gerra submergida?... si aquesta ploma suqués al fons del tinter d'aigua, que en podria escriure de coses! ... o potser és una barca que ha naufragat, mitja vela encara emergeix?...o...o...
Ah, Camil·la, com m'agraden les teves lectures de la meva fotografia! I com m'agrada que la pengis al teu bloc blau, ella que té tots els colors del verd, com tu dius. Aquesta ploma (que vaig imaginar d'àngel) a l'aigua és el que em va fer voler la fotografia. Si m'ho permets, compartiré aquest teu post al meu mur del facebook. Una bona abraçada!
ResponEliminaGràcies Mariàngela, estic contenta que t'hagi agradat.
ResponEliminaPots fer això que dius, gràcies.
Una abraçada.