Les fulles de la palmera engroguides per la manca de llum serveixen de matèria primera per a la confecció de palmes.
La Ma Carme Mas que és qui me les va regalar en va aprendre de la seva mare Montserrat Romeu, era una feina de temporada, al Vendrell en aquells temps, anys 50 - 60, feien palmes en tres establiments.
La palma prové d' Elx.
La Ma Carme m'ha dit el nom de diferents trenats per adornar les palmes grosses, bacallans, cucs de tres, cucs de dos, columnes, gladiols...
Per fer una palma grossa un artesà podia estar entre sis i vuit hores.
També es fan palmes de solapa, flors com les de les imatges i creus pels palmons que habitualment portaven els nens i que passat el dia es penjaven darrera la porta per protegir la casa i també al balcó.
Són artesanies que no s'aprenen a cap escola sinó per tradició.
L' olor característica d'aquestes, em porta a la infància, la palma guarnida amb rosaris de sucre rosa i blanc i currutacos penjant i un llaç al capdamunt.
Mitjons nous i sabates si podia ser... un cop passat el dia de Rams seria penjada al balcó fins que el sol, la pluja i el vent li mudessin el groc ufanós per un gris que anava canviant amb les inclemències atmosfèriques fins que algú la treia i deixava el balcó lliure per la palma de l'any vinent...
Només de llegir-te m'ha vingut aquella olor tan fresca.
ResponEliminaA Barcelona, abans, a Santa Maria del Mar, el dia de Rams es beneien unes palmes gegantines que després es posaven penjades a la façana. Ja fa anys queno les posen.És una pena que en nom de la modernor o d'un laicisme mal entès, es vagin perdent totes les tradicions.
Veurem quan duren les palmes!
Precioses! Com la seva olor. Bona Setmana Santa, Camil·la!
ResponEliminaEncomanen com una mena bellesa secreta, aquestes flors de palma, oi? Precioses, sí.
ResponEliminaAquesta és una tradició que no s'hauria de perdre mai. A banda de les connotacions religioses,hi ha molt art i molta sensibilitat en aquesta activitat!
ResponElimina