dissabte, 12 de novembre de 2011

Tornem-hi amb el caqui!


Potser estic obsessionada amb aquest arbre, però és imponent l'aspecte que té en aquests moments, no em canso de mirar-lo... i pensar que quan el vaig comprar, fa 17 anys el portava en una bossa penjat del cotxet on duia el meu fill petit... 
Un cop plantat, feiem  obres i els paletes me'l van trepitjar unes quantes vegades, però ell amb moltes ganes de viure ho va superar i aquí el tenim... avui me l'he  mirat amb una altra perspectiva, 


La de les tres peces ceràmiques que fa anys descansen al seu empar.


Una peça que carenava el mur de tanca d'una casa que van tirar a terra i vaig arribar a temps d'emportar-me-la.
És una peça en fang vermell engalvada i enverdissada,  verda, segurament feta en algun obrador del Vendrell, calculo que de finals del S. XIX o primera dècada del XX.
Una mena de còdol  decorat amb un llangardaix , va ser una prova que no em va interessar i allí es va quedar i un "Dolmen"  peça que pertany a l'època en que el meu referent eren els monuments megalítics, primeries dels 90.


Qui fos  com elles i pogués tenyir-se d'aquesta infinita paleta de colors al llarg del dia.

2 comentaris: