Mitgeres de La Llitera
Els
darrers anys amb el boum immobiliari, es van enderrocar antigues
edificacions per poder especular amb els solars, ho sabem prou, no se’n
va escapar ningú, a les grans urbs i a les més recòndites poblacions.
La
sensació d’abandó que desperten aquests solars buit i abandonats és gran
en la majoria dels casos, però sortosament per a mi són les pàgines
d’un llibre obert on puc llegir/inventar mil i una històries.....
Gràcies per la teva presta benvinguda, estimada Camil·la.
ResponEliminaDe la comarca de La Llitera en tinc alguns breus records -una amiga Araceli morta jove-; encara que els més corrents són de pas cap als Pirineus.
Però sí, l'abandó en mig de l'aridesa dels terrenys - Viacamp, per exemple- potencia alguns colors, textures i també reflexions.
He visitat les imatges de l'altre bloc. Impressiona veure aquestes parets que, com pàgines de llibre, relaten vides.
ResponEliminaGràcies a totes dues pels comentaris, això és el que trobo en aquestes parets, en primer lloc, una necessitat irrefrenable de parar, mirar-les, fixar-les en la retina...i en la càmera per reveurer-les.
ResponEliminaSón tal com dius Mariàngela, pàgines de llibre que em relaten vides anònimes i em conviden a reflexionar tal com diu l'Olga.