A la dedicatòria de Les dents de la pluja la Nati em diu: ...amb tú comparteixo l'origen de la creació, la terra que la fa viure.
No sé si ho deia perquè en l'entrada Mirambells dic:Una galleda d’aigua fresca del pou en una mà i amb l’altra esquitxar terra, refresca l’ambient i el perfuma amb aquella olor tan entranyable que sempre em porta allà on em penso que hi ha l’origen, l’origen de l’existència humana… l’olor de terra mullada.
O... pel fet que tot el dia tinc les mans amarades de fang.... la qüestió és que trobo aquest poema, Preciós.
No sé si ho deia perquè en l'entrada Mirambells dic:Una galleda d’aigua fresca del pou en una mà i amb l’altra esquitxar terra, refresca l’ambient i el perfuma amb aquella olor tan entranyable que sempre em porta allà on em penso que hi ha l’origen, l’origen de l’existència humana… l’olor de terra mullada.
O... pel fet que tot el dia tinc les mans amarades de fang.... la qüestió és que trobo aquest poema, Preciós.
Aigüera. (fragment) Gres i porcellana. Terra quarterejada
PLUJA
La meva benedicció és la pluja
perquè tinc la carn d'argila,
fàcil de quarterejar per l'oblit,
ansiosa de ser cos de l'art,
refugi de les mans amb talent.
Inútil, sinó, l'amareu a final d'estiu,
quan el sol ja li ha xuclat el darrer alè.
Nati Soler Alcaide
Les dents de la pluja
Carn d'argila som, tot i que carn enamorada!
ResponEliminaBell poema, el de la Nati.
Abraçades a totes dues.
La Nati , com a bona poetessa, dona en el clau. Com ens sentim d'identificades amb les seves paraules. Segurament la petita porció de terra, compartida, hi té alguna cosa a veure.
ResponElimina