Finalment han arribat les desitjades pluges i l'olor humida de tardor, sembla que cada cosa es va posant al seu lloc... els colors brillants i encesos a les fulles,
el taronjat a les pells dels cítrics, el marró d'aquest fruit entre cerva i nespre que mai he pogut veure madur i del que desconec el nom....
Sota el caqui, les fulles s'abandonen plàcidament per a ser engolides per la terra, entremig, dos dàtils han germinat...
Vénen ganes, al capvespre d'encendre el foc i torrar-hi unes castanyes.... però cada cosa al seu temps fins que no arribi Totsants la castanyera de Pereruela té el protagonisme a l'entrada.....
Torradora de Pereruela, Zamora. La seva terrissa és famosa per la resistència al xoc tèrmic, per aquest motiu es fa servir per fabricar recipients per cuinar.
A més a més els dissenys tradicionals són d'una gran simplicitat i bellesa.
Ei, Camil.la!! just estava xafardejant el teu blog i m'arriba un comentari teu !!!!
ResponEliminaJo també tenia ganes de que arribes la tardor i les pluges ....
Com va anar la fira del Vendrell?
una abraçada
De vegades passen aquestes coses.
ResponEliminaAquesta tardor s'ha fet esperar, em sembla que tots en teníem ganes...
La Fira bé en molts aspectes, es van millorant coses i hi ha ganes de millorar més encara...però en l'aspecte comercial els temps no acompanyen.
La bellesa dels colors de la tardor són una festa per als ulls i la ment que contempla aquests colors...
ResponEliminaUnes fotos precioses i un joc de colors digna d'una artista com tu!
ResponEliminaGràcies Cristina.
ResponElimina